Pandèmia

         Ara ja fa dies, però tots podem recordar l’alarma que es va crear arran de la possible propagació del virus de la grip A. La informació/desinformació de la possible pandèmia i la possible perillositat del virus va crear una gran alarma social. L’altre dia vaig llegir que es va fer un estudi, utilitzant i provant un nou mètode, per poder comptar amb més exactitud les ocasions aptes per la possible propagació, d’alguna malaltia, en la interacció de 788  persones en un dia típic d’una escola de secundaria. Un equip de Biòlegs de la Universitat de Pensilvania, amb el Sr. Marcel Salathé al capdavant, es va encarregar de l’estudi. Tenint en copte que fins ara, molts dels estudis, es basaven en les dades de possibles interaccions amb un grup de gent, que donava  la persona infectada, aquestes resultaven totalment insuficients. Dons aquest equip va proporcionar un sensor a cada una de les persones que van participar en l’estudi. Cada sensor tenia un seguiment per separat, i estava preparat per enviar i rebre senyals de radio cada 20” amb el propòsit de registrar l’aproximació a menys de 3 metres a un altre sensor. Aquesta va ser la distància màxima que es va definir com a potencialment adequada per poder transmetre un patogen de una persona a un altre. Un cop posat els sensors a les persones se’ls va indicar que fessin el mateix que en una jornada normal, anar a classe, xerrar amb companys i professors, caminant per els passadissos, etc.. Al cap del dia, l’equip de biòlegs, va recollir les dades i les va estudiar. Definint com interacció capaç de transmetre un patogen, a la proximitat entre dues persones a la distància de tres metres abans esmentats durant un mínim de 20”, les interaccions totals al cap del dia van ser de 762.868. Cada interacció és l’oportunitat ,que te un patogen, de saltar d’una persona a un altre. Curiós si més no, sobretot tenint en compte que la grip es transmet d’aquesta manera.