Tast de Chardonnay

        El passat dimarts 21de juny vaig assistir a un tast de “Chardonnay del món” al Petit Celler de Manresa. En aquest tast varem poder trobar les diferències entre els vins fets a altres continents, diferències, moltes d’elles donades per les diferents maneres d’entendre un vi, a part de les aportacions del terrer i l’habilitat dels cellers. Inclús, m’atreviria a dir, algun d’ells fets per agradar a un gran sector de gent avesada a seguir les doctrines del gran gurú.

                     

          Com tots els tasts es va fer amb l’ampolla tapada, i els vins van ser els següents:

* CHARDONNAY ROURE 2007

                   Del celler Miquel Gelabert DO Pla i Llevant. Un vi amb fermentació maleolàctica en bótes noves de roure francès i 6 mesos de criança amb les mares.

Madur

*  MARIMAR ESTATE 2005

                    Russian River Valley, Califòrnia. Aquest vi te una criança d’uns 24 mesos en bótes de roure francès.

        

Fresc

*  STAETE LANDT CHARDONNAY 2005 

                  

                   Marlborough, Nova Zelanda. Fermentació amb les mares amb bótes de roure francès 25% noves, criança de uns 19 mesos amb bótes de fins a 5 anys.

Just

* MILMANDA 2007

                   del Celler Torres, DO Conca de Barberà. Aquest vi de casa nostre procedeix de 15 ha. de vinyes que la família Torres va comprar l’any 1979 al costat del castell de mateix nom, a la població de Vimbodí. Vi de finca amb una criança de 9 mesos amb botes de roure francès.

Elegant

*  VAILLONS 1er CRU 2006

        

                   Regnard, AOC Chablis, Bourgogne. Procedent de les 116 ha. De vinyes de 30 anys situades al marge esquerra del riu Serein, amb fermentació maleolàctica i criança en dipòsits d’acer inoxidable.

Immens

*  PIERRO CHARDONNAY 2002

        

                   Margaret River, Western Australia. Un vi amb fermentació en bótes  noves de roure francès i posterior criança amb les mares.

         Complex

                   Després del tast, varem dir quins ens havien agradat més, sense saber quin era cada un, va haver-hi molta diversitat d’opinions però el que va tenir més puntuació va ser el Pierro. La meva elecció va ser Regnard, Pierro i Milmanda amb aquest ordre, però amb la convicció total de la gran diferència entre el Regnard i els demés, possiblement, deguda en gran part, a la qualitat del raïm, però també a la bona ma del celler.

                   Un altre gran tast molt ben conduït i amb bons comentaris de la ma d’en Sergi.