Carles Andreu Trepat 2009
El meu primer
trepat negre, regal dels meus cunyats, fruit d’una visita que van fer al celler, varietat autòctona de la Conca de Barbera utilitzada, normalment, per fer
vins rosats. Aquest mono varietal està fet pel Celler Carles Andreu, DO Conca
de Barberà, i te 13,5 % d’alcohol. Verema i selecció
manual del raïm un punt sobre madurat, provinent de vinyes de més de 50 anys.
Maceració en fred a 8ºC durant uns vuit dies, fermentació alcohòlica a uns 20
ºC, i malolàctica en bóta de roure francès. Criança de 6 mesos en bótes de
roure francès de 1er. any amb una capacitat de 225 l. A la vista és de color vermell de poca
intensitat, amb tons lilosos, net, intens al nas, amb records a melmelades de
fruita vermella, espècies, dolç... a la
boca és suau, entrada una mica dolça, amb un punt d’acidesa, record de fuites
vermelles madures i regalèssia, a mida
que s’escalfava s’apreciava un lleuger i agradable toc salí. Elegant.
Un vi agradable, suau, diferent del que
havia tastat fins ara, fàcil de beure, i de repetir. A mi em va agradar més com
a “copa”, o inclús per acompanyar l’aperitiu. El seu preu és d'uns 13 € i crec que té una bona RQP.
El meu primer
trepat negre, regal dels meus cunyats, fruit d’una visita que van fer al celler, varietat autòctona de la Conca de Barbera utilitzada, normalment, per fer
vins rosats. Aquest mono varietal està fet pel Celler Carles Andreu, DO Conca
de Barberà, i te 13,5 % d’alcohol. Verema i selecció
manual del raïm un punt sobre madurat, provinent de vinyes de més de 50 anys.
Maceració en fred a 8ºC durant uns vuit dies, fermentació alcohòlica a uns 20
ºC, i malolàctica en bóta de roure francès. Criança de 6 mesos en bótes de
roure francès de 1er. any amb una capacitat de 225 l. A la vista és de color vermell de poca
intensitat, amb tons lilosos, net, intens al nas, amb records a melmelades de
fruita vermella, espècies, dolç... a la
boca és suau, entrada una mica dolça, amb un punt d’acidesa, record de fuites
vermelles madures i regalèssia, a mida
que s’escalfava s’apreciava un lleuger i agradable toc salí. Elegant.
Saps que soc 100x100 pro vi català... però moltes de les varietats que ara es volen recuperar com autòctones (trepat, sumoll, mandó...), em costen una mica d'entrar...
ResponEliminaEls tasto i dic "estan bons... són curiosos...", però a l'hora de triar un vi, acabo anant al meu ventall garnatxa-carinyena...
Totalment d'acord en dues coses, la primera i més important "el producte de proximitat" ; ), i segona que no són vins per avesar-t'hi, però tenen el seu "que", són vins "exòtics", que per tastar-los estan bé i fins i tot per donar els hi una funció concreta, com per exemple per l'aperitiu o per fer la xerrada amb la parella, o els amics, en canvi per ocasions especials o per fer un bon àpat no seria la meva elecció. Per cert me'n queda un altre per provar, d'un altre celler... si em convenç ja el publicaré.
ResponEliminaSalut Ricard!!