Arbre nu

T’has isolat com un espectre més
i fins la tarda fuig de tu i et nega
com si no fossis fruit d’aquesta llum
i aquesta corba sensual de l’aire.
Ara enyores l’hivern amb l’imprecís
bleixar dels dies, uniforme i fàcil,
que t’aferra a l’espai i et fa més gran
als ulls incipients de la natura.

MIQUEL MARTÍ I POL