"...
Digueu-me la paraula, car els anys m’envileixen
i cap consol m’alleuja. Jo sé camins on arbres
arrenglerats aombren innocents meravelles,
i puc dir-vos la viva quietud de les coses
o bé el crit de desfici de tanta sang inútil.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada