dissabte, 2 de febrer del 2013

Heu escoltat col·loquis discretíssims

"...
Ara la por, la por com una nota
que creix en el silenci, com un nàufrag
que s’arrapa, feixuc, a aquell que el salva.
Tot és en va. Moriu sense espectacle.
I jo i el món vetllem vostre cadàver."

 MIQUEL MARTÍ I POL
Publicat per a Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)