"...
La gent que jo conec es lleva a toc
de sirena, i esmorza i dina amb presses,
i havent sopat s’asseu davant la porta
de casa seva i vetlla la quitxalla
que juga pel carrer.
No hi ha cap tarda
que no sigui rodona com un vidre.
Quan caic en l’enganyifa d’oblidar
que sóc un d’ells, tinc la veu de titella."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada