"Tan impensadament com la tendresa,
ara, a trenc de cristall, la tarda que supura.
Tinc massa greix a les mans i sovint
vaig tacat de suor i em faig angúnia.
No hi ha recer per al meu mal, ni cap
ombra d’ocell magnífic que m’empari.
Vull dir que tot plegat és massa trist
per repetir-ho, encara, una altra volta."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada