No fa més densa la llum
el teu cos que ara tinc
als braços, ni és llunyana
la tarda en els teus ulls
expectants i tan tendres.
S’atura el temps en cada
paraula, repetida
perquè esdevingui nova,
i és colpidorament
fàcil de creure si
puc tenir-te entre els braços.
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada