"...
Fins que una nit vam descobrir la càlida
presència del cos. I ens sorprenguérem
en saber-nos tan buits com uns inútils
ninots de titellaire.
Foren uns temps difícils. No ens havia
pas amarat en va tanta estultícia
i, a més a més, la gent ens malmirava.
Ara no en parlem mai.
Els anys… ja ho diuen…"
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada