Jo ara em veig créixer

"...
Ha estat un llarg camí i a estones m’he sentit
tan sol i desvalgut que ni el recurs
de les paraules no em servia de gaire.
Qui m’havia llançat a l’aventura?
Heus ací que, una a una,
m’abandonaven les velles presències,
inamovibles i estèrils,
i era dens de presagis el silenci de casa,

el silenci de la gent i del poble.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL