"...
Potser tot junt, o res, i el desencís
dins un gran bosc, en un gran llac de vidre,
quan el desordre ja no té sentit
i el temps és un enorme ocell immòbil.
Potser el neguit més subtil i pregon,
l’ombra, potser, que sempre s’allargassa
i és un parany; potser la quietud
i el pou d’uns ulls, buit d’horitzons i d’aigua.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada