IV

"...
Hi ha el crestall de la tarda cada tarda d’estiu,
que trenca en mil bocins algun crit insolent
i no es dissol mai més i és l’estranya remor
que fa dens el silenci. Hi ha l’enyor, i el record,
i l’enveja, i el buit, i el desig, i el fastig.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL