Segon a segon, inexorablement, el temps ens ha tornat
a portar a 31 de desembre, i com cada any he tingut moments més bons i d’altres
de no tant, he gaudit i m’he emmurriat, he rigut i he plorat, he estimat i m’he
sentit estimat. Un any efímer, on potser per primer cop me n’he adonat, d’una
manera evident, fins i tot agressiva, de la realitat de la locució llatina
“tempus fugit”, tenint cada cop més clar la fugacitat de cada instant i la
necessitat de impregnar-se’n, per poder-lo gaudir des de dins, evitant deixar-lo
escolar sense més.
Propòsits per aquest any que d’aquí una
estona encetarem? Molts, uns tangibles i d’altres quimeres, però tots ells
il·lusionants. Crec que tenim un repte molt gran davant nostre i hem de ser
capaços d’estar-ne a l’alçada, tot i els entrebancs que trobarem pel camí.
Des d’aquí només em queda desitjar-vos que acabeu
bé aquestes hores que queden d’any i que el proper 2014, sigui, com a mínim,
millor que aquest.
FELIÇ 2014!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada