"...
S’atarda el gest. Meandres de claror
i aquest atzar de tot que no constreny
ni lliga ni sotmet. Lassos, deixem
que el raig del temps flueixi lentament
i ens amari de nou. Membres endins
recomença el gran cicle: terra i sang
mesclats confusament, i fosca i llum
encara indestriables. Penso el mar
immòbil i llunyà d’una postal.
L’espera, Marta, clar cancell del goig."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada