"...
Vibra el silenci. Pluges i metalls
mesclen els sons. L’espera és tensa. Tens
l’arc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poderós, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada