Des d’aquest punt en què tot convergeix
traça si pots una espiral que passi
pel cor mateix del laberint del temps.
Després espera que els colors s’esbalcin
i que el silenci posi accents tendríssims
damunt l’eixut d’aquest mot que no trobes.
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada