"...
Melangiós, enyoro
alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblitmolt, però que encara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m’adorm,
confiat, a la falda."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada