Cotlliure, 29.9.96
No t’he dut flors,Antonio, t’he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t’he dut res,Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m’ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d’ençà que he vist que tu m’hi acompanyes.
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada