diumenge, 3 d’abril del 2011

Herois

          Moltes vegades abans de mirar una pel·lícula, ja tens una idea del seu argument , o inclús, ja has llegit alguna crítica. Dons no, en aquest cas no ho vaig fer, vaig posar-la i vaig començar de cero, evolucionant amb els seus personatges. L’argument s’endinsa en les vacances d’una família, als anys 80, en un poble de la costa, on el fill petit es retroba amb els seus amics. Paral·lelament transcorre una història situada al present. Tot s’explica des de la senzillesa i la realitat acostant-te als personatges. Gran interpretació per part de tots, però sobretot dels nens, on en tot moment es senten còmodes i no perden el posat davant la càmera.
         Dirigida per Pau Freixas, interpretada per Eva Santolaria, Àlex Brendemühl, Emma Suárez, Lluís Homar, Nerea Camacho, Ferran Rull, Álex Monner, Mireia Vilapuig, Joan Sorriber, Marc Balaguer... amb guions d’Albert Espinosa i Pau Freixas, fotografia de Julián Elizalde.
         Una història que en tot moment em va absorbir, possiblement per que aquell tipus d’infantesa m’era molt familiar, la casa d’estiu, on anaves a passar les vacances, i estaves impacient tot l’any per que arribessin, les bicicletes, la colla, l’innocència... A la meva manera jo ja ho havia viscut i em retornava al passat. Records antics però profunds, la música, els amics de les vacances, nens que veies durant dos mesos, però eren els teus millors amics, la bicicleta, i després la moto, era la teva joia més preuada, inclús el Land Rover de color verd dels “civils”, molts records que queden enrere... massa enrere!!
         Tot i ser un drama planer sense diàlegs “profunds” ni imatges espectaculars és una història que em va fer sentir coses i, per un moment, va ser com una màquina del temps, portant-me a la meva infantesa fent aflorar sensacions, imatges, alegria, tristesa... records, molts records tant de bons com de dolents i a més des de la perspectiva que t’ofereix el pas dels anys. Feia temps que una pel·lícula no em feia sentir tantes coses. Una molt bona pel·lícula.

2 comentaris:

  1. Res... que volia ser el 1001... :). I referent al post, tb el cinema és una de les meves passions. Però porto una temporada de sequera total. Amb molts caps de setmana fora, per la zona de Tarragona no em ve massa de gust anar al cinema... :(.

    ResponElimina
  2. Gràcies Ricard, Jo tampoc vaig al cinema, però intento veure les pel·lícules a casa amb tranquil·litat i a l'hora que vull, millor dit alhora que ens deixa la petita :).
    Salut!!!

    ResponElimina