Recer

"Acompassadament et repeteixo
les paraules de sempre i de sobte em demanes
què ha canviat i les mans et tremolen.
De què tens por? No etmiris
al vell mirall.Aixeca’t
i obre el balcó. Que s’ompli
la cambra de la llum
del carrer. Que rellisquin
pels llençols les paraules
de la gent fins que et facin
oblidar que hem crescut
isolats i solemnes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL