Per fer-ne una cançó

"Surt al carrer i recolza’t
a qualsevol paret,
veuràs la gent que passa,
molts et diran adéu,
un sol que no coneixes
et colrarà la pell,
podràs parlar amb les noies,
t’esmolaran la veu.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Comiat

"Ella aleshores digué: No saps com
és trist de sentir-se tan sol i desvalgut,
just quan t’adones que és inevitable
de reprendre els mateixos camins i la mateixa
gent, i que tot serà inhòspit
com ho era abans.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La veu se'ns torna

"...
Si ara fóssim ben sols, caminaríem
agafats de la mà fins que la tarda
s’aquietés damunt les oliveres,

damunt els camps llunyans i el cementiri.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Recer

"Acompassadament et repeteixo
les paraules de sempre i de sobte em demanes
què ha canviat i les mans et tremolen.
De què tens por? No etmiris
al vell mirall.Aixeca’t
i obre el balcó. Que s’ompli
la cambra de la llum
del carrer. Que rellisquin
pels llençols les paraules
de la gent fins que et facin
oblidar que hem crescut
isolats i solemnes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ara et penso

Ara et penso —tan lluny!—
i t’invento un posat
expectant perquè m’omplis
aquest buit de la tarda.
Cada mot és un món
amb rius imars i pobles,
o un vidre trencadís,
o una cambra en silenci.
Que lent el pas del temps!
Que feixuga la vella
solitud i que pròxims
els teus ulls, quan t’invento
un posat expectant
perquè m’omplis la tarda.



MIQUEL MARTÍ I POL

Tarda

"...
I ara penso
que aquest adéu no és pas igual que els altres,
que no tornaràs més i, tanmateix,
no he deixat d’estimar-te.
Veus?, és fàcil
de perdre’s, vagarós, per velles avingudes
amb sorra de records i malmetre’s les forces
provant de caminar com l’esquerpa presència
d’un temps que un gest només ha tornat una nosa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Massa enyor

"Camines sota els ràfecs
per evitar la pluja
i la tarda és tan trista
perquè ella és lluny. No et costa
gens d’invocar en silenci
tendres records i arribes
irat a casa teva.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL