Festa del cava 2012 - El tast

El dia 1 de desembre es va celebrar la 7ena. fira del cava a Manresa, com l’any passat a les 12 en punt estava a la porta agafant la meva copa. Al matí com que normalment hi ha menys gent, aprofitant la meva escapada en solitari, em vaig dedicar als Champagne, tot començant per un Pierre Moncuit “Huges de Coulmet”, chardonnay 100% procedent del Gran Cru de Mensil-sur-Oger. Vaig continuar amb un Courtier brut tradition 70% pinot noir i 30% chardonnay,  i un Coutier Blanc de blancs chardonnay 100% procedent de la ciutat d’Ambonnay. El primer que em va cridar l’atenció va ser el Libert & fils Grand Cru Blanc de Blancs “Le Brut sans année” un chardonnay 100% fet amb un doble cupatge, una part vins procedents de 2 o 3 anys com a molt (normalment consecutius) i la resta vi procedent de la cotê des blancs (Cremant, Oiry i Chouilly), te una criança mínima de tres anys. Bombolla fina, al nas cítrics, flors, en boca llarg, préssec, pera, cítrics, llevat i amb tocs d’ametlles. Em va agradar força, un altre cosa és el preu, sobre els 40€. Després vaig seguir amb Baron Fuenté, un celler situat a Charly sur Marne, vaig començar per un Grande Reserve Brut un cupatge de 30% chardonnay, 60% meunier i 10% pinot noir, seguit de tres mono varietals, Cepage chardonnay, Cepage pinot meunier –em va cridar l’atenció la notes de fruites en boca, el problema que no se si positiva o negativament- i Cepage pinot noir. Desprès vaig continuar amb un Milléssimé 2004, 45% Chardonnay, 40% Meunier, 15 % Pinot Noir. I per acabar aquest celler un Grand Cru 55 % Chardonnay, 45 % Pinot Noir. Després vaig anar a tastar els Champagnes del celler Vilmart & Cie una cava situada a Rilly la Montagne, primer vaig tastar un Grande Réserve, 70% pinot noir i un 30% Chardonnay, vaig seguir amb un Grand Cellier 70% chardonnay, 30% Pinot noir, aquests dos vins tenen una criança de 10 mesos en “foudres” – botes de roure de 50hl – abans de passar un mínim de dos anys en el celler. Després vaig tastar un Grand Cellier d’Or 2007 amb un cupatge de 80% chardonnay i un 20% pinot noir, aquest em va agradar força molt equilibrat, complexa i elegant, però el quin em va agradar més va ser el Coeur de Cuvée, 80% chardonnay i un 20% pinot noir de les vinyes més velles de la propietat – uns 50 anys - , te una criança en bótes noves de roure francès de 225l. durant  10 mesos, i un repòs en el celler d’uns 6 anys. En nas aromes de fruita cítrica, albercoc i préssec, pastisseria molt ben integrada, vainilla, en boca és intens, ample, cremós, llarg. Aquest el vaig trobar excepcional, com el preu, uns 78€. I ja per acabar el matí vaig passar per Pierre Paillard - ja el coneixia de l'any passat - ,un vigneron situat a Bouzy, aquest celler disposa de 11Ha. de Grand Cru repartides 60% pinot noir, 40% chardonnay. Primer vaig tastar el Pierre Paillard Brut Vigneron, 60% pinot noir 40% chardonnay,  fet amb vins del 2008 i vins reserva del 2007. Després vaig tastar el Rosé Grand Cru, 70% chardonnay i 30% pinot noir, fet amb vins del 2009 i vins reserva del 2008. I per acabar,un Milléssime 2002, un cupatge de 50% pinot noir, 50% chardonnay, vinificats durant 8 mesos amb dipòsits amb les seves mares, posteriorment passa 8 anys al celler. Al nas és complex i elegant, notes de brioix i ametlles, figues, mel. En boca és cremós, elegant, intens, llarg, amb una bona acidesa. Un altre vi excepcional a un preu excepcional, uns 70€.  Abans he dit que va ser l’últim i no és veritat, vaig voler fer una prova, vaig voler tastar 2 dels Champagnes, possiblement dels més “famosos” un amb un preu aprox. de 32€  i l’altre d’uns 45€ i realment vaig adonar-me’n, i sense voler menystenir la feina de ningú, que a l’altra banda de la frontera també hi ha productes que es paguen per el seu nom.

A la tarda, ja amb tota la colla, em vaig dedicar a tastar cava i d’una manera més informal, aquí només posaré els quins em van cridar l’atenció i algun d’ells sense fer la nota de tast, ja que intentaré fer un post més endavant quan els pugui tasti amb més tranquil·litat. Vaig començar amb l’ Oriol Rossell on vaig  poder tastar el Reserva de la Propietat, xarel·lo 70%, macabeu 20% i parellada 10%, amb una criança entre 38 i 50 mesos,fruita blanca, notes de pastisseria en nas, en boca suau,elegant, cremós on torna a trobar-se la fruita i notes de fruits secs, un bon cava però al meu gust amb un competidor clar dins de casa seva quan parlem de RQP, el Gran Reserva. Després vaig passar per Ferret i vaig poder tastar l’Ezequiel Gran Reserva 2002 un cupatge de parellada 30%, xarel·lo 50% i macabeu 20%, amb una criança mínima de 72 mesos, en nas és intens amb notes de criança i alguns aromes de fruita, en boca llarg i elegant  amb fruita blanca madura i un intens post gust. Tot seguit vaig passar per Roger Goulart i vaig tastar el Gran Reserva 2007 Grand Cuvée un cupatge de xarel·lo 40%, macabeu 25%, parellada 25% i chardonnay 10%, amb una criança mínima de 40 mesos. Després li va tocar el torn al celler Jané Ventura on vaig poder tastar el DO Gran Reserva 2008, un cava que em va agradar molt  – aquest tindrà el seu post – I per “acabar”  vaig passar per Albet i Noya, on a part del seu Brut Barrica 21 - cita obligatòria amb els meus sentits - vaig poder tastar el Nosodos+ (DO Penedès) un espumós sense conservants.

Com sempre una gran experiència, vaig poder tastar vins molt bons i en bona companyia, cosa que els fa molt millors. L’organització també va estar en un gran nivell com sempre, des d’aquí vull felicitar al Petit Celler, vejam si l’any que ve podem repetir. 

PS: Totes les fotos pertanyen al Facebook del Petit Celler

Blanc de picapolls 2011

         Un altre dels vins elaborats al Celler Oller del Mas, seguint els paràmetres de la viticultura ecològica i sota la DO Pla de Bages. Aquest vi és un cupatge al 50% de picapoll blanc i picapoll negre. Derrapat i selecció mecànica i manual dels grans. El Picapoll negre l’han vinificat com a Blanc de Noirs. Fermentació a 21 dies a 16º. Les dues varietats per separat fins l’últim moment. De color groc palla amb reflexes verdosos, brillant. Al nas destaca la fruita fresca, cítrics, pera i els aromes florals. En boca és fresc, gras, agradable, amb notes de fruita , tot equilibrat amb  una bona acidesa. Té un 12% d’alcohol.

          Aquest vi em va sorprendre molt, tant per el cupatge, dues varietats que gairebé només es cultiven en aquesta DO, i una d’elles negre, per fer un vi blanc i l’altre l’equilibri i la frescor del vi. Crec que té una bona RQP amb un preu d’uns 9 €. Sens dubte un dels millors Picapolls que he tastat.

Festa del Cava'12 a Manresa

       

       
          El dissabte 1 de desembre i per setè any -aprofitant la Fira de Sant Andreu de Manresa-  el Petit Celler organitza la Festa del Cava’12, una festa on es podrà degustar els caves de Cellers com Huguet, Albet i Noya, Oriol Rosell, Recaredo, Roger Goulart... i champagne dels cellers Pierre Paillard, Henri Abelé... entra d’altres. En total més de 100 vins espumosos. L’emplaçament serà el mateix de l’any passat el Teatre Kurssal de Manresa, i l’horari també, de 12 a 15 i de 17 a 21 hores. El tiquet tindrà un preu de 20€ (10€ si es compra abans del dia 15 de novembre). Places limitades a 1000 persones. Un bon lloc on comprar el cava per les festes.

Tóquio Blues

         

      Després de sentir a parlar molt sovint d’Haruki Murakami, la curiositat va fer que busqués informació sobre ell a internet i em va cridar l’atenció  un parell de coses de la seva biografia, una va ser que és net d’un monjo budista - per part de pare - i l’altre, que amb 25 anys, va obrir un bar de Jazz a Tokio. El primer  possiblement irrellevant alhora d’escriure, però no el segon, el fet de decidir obrir un negoci propi l’any 1974 i amb aquesta edat, em va fer pensar, i possiblement especular, sobre el seu caràcter i alhora, em va esperonar a llegir alguna de les seves obres, i sense saber-ho, vaig triar per començar la novel·la de més anomenada.

        El títol original és Norwegian Wood, una cançó dels Beatles publicada per primer cop l’any 1965. En aquest relat, Murakami ens explica a través d’uns personatges molt acurats, la relació d’uns estudiants adolescents, al finals dels anys 60, on es barreja l’amor, la traïció, l’amistat, la tristesa, el desengany, la mort, la superació... dins el context de la societat japonesa en aquells moments. Explicant tot amb detall, agilitat i  subtilesa, i mostrant en tot moment l’estat d’ànim de cada personatge  cosa que va fer que m’enganxés de seguida.

         Sense dubte em va agradar molt i no tardaré a tornar a llegir l’autor.

        Temps més tard, vaig veure la pel·lícula, tot i no desagradar-me, vaig trobar a faltar una mica més de profunditat, em va semblar com si fós una pinzellada de la història, deixant-se molts moments importants. En canvi em va agradar molt la fotografia, gràcies a ella vaig poder encabir la història dins el marc social de l’època. Per a mi va ser un bon complement a la novel·la.

Bernat Oller Rosat 2011

                 

             Aquest vi s’elabora al celler Oller del Mas seguint els paràmetres de la viticultura ecológica, sota la DO Pla de Bages. Un cupatge del 40% Merlot i un 60% picapoll negre. Derrapat i selecció automàtica i manual dels grans de raïm. Maceració en fred i posterior fermentació durant 21 dies a 16ºC. Te un 12,5% d’alcohol i una producció bastant reduida d'unes 1939 ampolles. De color vermell, net i brillant. En nas, és intens i fresc amb notes de fruits vermells, cirera, fons floral i espècies. En boca te una bona acidesa, és fresc,  llarg i llaminer.

                        Un vi amb un preu de 9 € i una bona RQP. Personalment l’he trobat agradable i fàcil de beure.

Atrapada al Mirall

          Aquesta novel·la de la Gemma  Lienas, publicada al 2007, la vaig triar per que necessitava llegir un historia curta. Vaig llegir la contraportada i em va cridar l’atenció, i no em va defraudar!! l’autora narra la història d’una manera planera, però alhora intensa i t’endinsa en una relació matrimonial, vista a través dels personatges, després de la mort de la dona en un accident. De mica en mica la psicologia de cada un d’ells t’aplana el camí per treure’n l’entrellat.

         M’ha agradat molt, tant la trama com els personatges, totalment creïbles i fàcil de llegir – en tres estones, cosa gairebé impensable en mi –. Però el que més m’ha agradat ha sigut la sacsejada emocional que m’ha provocat, fent-me pensar molt en les relacions entre persones. I sobretot en las que existeixen abusos o maltractes, on la fragilitat d’unes, la maldat i/o la necessitat de poder d’altres, la por, la covardia o inclús el lucre d’unes terceres, fan d’aquesta interacció un gran perill , molts cops latent, on les segones subjuguen a les primeres amb el vist i plau de les terceres, essent molt difícil de detectar des de fora del cercle i alhora poder ajudar.

         Crec que val la pena llegir-la.

Acústic Blanc 2010

        Aquest vi elaborat per l’Acústic celler, amb DO Montsant, és un cupatge de garnatxa blanca, macabeu i premsal blanc. Verema manual de les varietat amb posterior maceració durant dos dies amb les pells i a temperatures molt baixes. Fermentació, després d’un lleuger premsat, el 70% amb dipòsits d’inoxidable durant un parell de mesos i la resta, el 30%, en botes de roure francès durant 4 mesos. Un cop passat aquests mesos, es fa el cupatge definitiu. A la vista és de color groc palla brillant. Te un 14% d'alcohol. Al nas intens amb fruita blanca i tropical, aromes florals amb petits tocs de torrat. En boca es torna a trobar la fruita, untuós, fresc i amb bona acidesa. Te una final llarg i un bon posgust.

         Tenint com a referència l’Acústic negre, un vi que m’agrada molt, vaig voler tastar aquest blanc, tot i que em va agradar, no em va acabar de convèncer, però no per què el vi no fos correcte, al contrari, si no per què inconscientment, me l’esperava diferent. D’aquí un temps el tornaré a tastar vejam si ara que sé com “és”, el puc apreciar més. Un vi que val sobre els 11€ i que te una bona RQP.