dijous, 8 de novembre del 2012

Festa del Cava'12 a Manresa


       

       
          El dissabte 1 de desembre i per setè any -aprofitant la Fira de Sant Andreu de Manresa-  el Petit Celler organitza la Festa del Cava’12, una festa on es podrà degustar els caves de Cellers com Huguet, Albet i Noya, Oriol Rosell, Recaredo, Roger Goulart... i champagne dels cellers Pierre Paillard, Henri Abelé... entra d’altres. En total més de 100 vins espumosos. L’emplaçament serà el mateix de l’any passat el Teatre Kurssal de Manresa, i l’horari també, de 12 a 15 i de 17 a 21 hores. El tiquet tindrà un preu de 20€ (10€ si es compra abans del dia 15 de novembre). Places limitades a 1000 persones. Un bon lloc on comprar el cava per les festes.



dimarts, 2 d’octubre del 2012

Tóquio Blues


         

      Després de sentir a parlar molt sovint d’Haruki Murakami, la curiositat va fer que busqués informació sobre ell a internet i em va cridar l’atenció  un parell de coses de la seva biografia, una va ser que és net d’un monjo budista - per part de pare - i l’altre, que amb 25 anys, va obrir un bar de Jazz a Tokio. El primer  possiblement irrellevant alhora d’escriure, però no el segon, el fet de decidir obrir un negoci propi l’any 1974 i amb aquesta edat, em va fer pensar, i possiblement especular, sobre el seu caràcter i alhora, em va esperonar a llegir alguna de les seves obres, i sense saber-ho, vaig triar per començar la novel·la de més anomenada.

        El títol original és Norwegian Wood, una cançó dels Beatles publicada per primer cop l’any 1965. En aquest relat, Murakami ens explica a través d’uns personatges molt acurats, la relació d’uns estudiants adolescents, al finals dels anys 60, on es barreja l’amor, la traïció, l’amistat, la tristesa, el desengany, la mort, la superació... dins el context de la societat japonesa en aquells moments. Explicant tot amb detall, agilitat i  subtilesa, i mostrant en tot moment l’estat d’ànim de cada personatge  cosa que va fer que m’enganxés de seguida.

         Sense dubte em va agradar molt i no tardaré a tornar a llegir l’autor.

        Temps més tard, vaig veure la pel·lícula, tot i no desagradar-me, vaig trobar a faltar una mica més de profunditat, em va semblar com si fós una pinzellada de la història, deixant-se molts moments importants. En canvi em va agradar molt la fotografia, gràcies a ella vaig poder encabir la història dins el marc social de l’època. Per a mi va ser un bon complement a la novel·la.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Bernat Oller Rosat 2011


                 

             Aquest vi s’elabora al celler Oller del Mas seguint els paràmetres de la viticultura ecológica, sota la DO Pla de Bages. Un cupatge del 40% Merlot i un 60% picapoll negre. Derrapat i selecció automàtica i manual dels grans de raïm. Maceració en fred i posterior fermentació durant 21 dies a 16ºC. Te un 12,5% d’alcohol i una producció bastant reduida d'unes 1939 ampolles. De color vermell, net i brillant. En nas, és intens i fresc amb notes de fruits vermells, cirera, fons floral i espècies. En boca te una bona acidesa, és fresc,  llarg i llaminer.




                        Un vi amb un preu de 9 € i una bona RQP. Personalment l’he trobat agradable i fàcil de beure.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Atrapada al Mirall


          Aquesta novel·la de la Gemma  Lienas, publicada al 2007, la vaig triar per que necessitava llegir un historia curta. Vaig llegir la contraportada i em va cridar l’atenció, i no em va defraudar!! l’autora narra la història d’una manera planera, però alhora intensa i t’endinsa en una relació matrimonial, vista a través dels personatges, després de la mort de la dona en un accident. De mica en mica la psicologia de cada un d’ells t’aplana el camí per treure’n l’entrellat.
         M’ha agradat molt, tant la trama com els personatges, totalment creïbles i fàcil de llegir – en tres estones, cosa gairebé impensable en mi –. Però el que més m’ha agradat ha sigut la sacsejada emocional que m’ha provocat, fent-me pensar molt en les relacions entre persones. I sobretot en las que existeixen abusos o maltractes, on la fragilitat d’unes, la maldat i/o la necessitat de poder d’altres, la por, la covardia o inclús el lucre d’unes terceres, fan d’aquesta interacció un gran perill , molts cops latent, on les segones subjuguen a les primeres amb el vist i plau de les terceres, essent molt difícil de detectar des de fora del cercle i alhora poder ajudar.
         Crec que val la pena llegir-la.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Acústic Blanc 2010


        Aquest vi elaborat per l’Acústic celler, amb DO Montsant, és un cupatge de garnatxa blanca, macabeu i premsal blanc. Verema manual de les varietat amb posterior maceració durant dos dies amb les pells i a temperatures molt baixes. Fermentació, després d’un lleuger premsat, el 70% amb dipòsits d’inoxidable durant un parell de mesos i la resta, el 30%, en botes de roure francès durant 4 mesos. Un cop passat aquests mesos, es fa el cupatge definitiu. A la vista és de color groc palla brillant. Te un 14% d'alcohol. Al nas intens amb fruita blanca i tropical, aromes florals amb petits tocs de torrat. En boca es torna a trobar la fruita, untuós, fresc i amb bona acidesa. Te una final llarg i un bon posgust.

         Tenint com a referència l’Acústic negre, un vi que m’agrada molt, vaig voler tastar aquest blanc, tot i que em va agradar, no em va acabar de convèncer, però no per què el vi no fos correcte, al contrari, si no per què inconscientment, me l’esperava diferent. D’aquí un temps el tornaré a tastar vejam si ara que sé com “és”, el puc apreciar més. Un vi que val sobre els 11€ i que te una bona RQP.

divendres, 8 de juny del 2012

Abadal 25 Aniversari


Es un vi elaborat coincidint amb el 25è. aniversari de la fundació d’aquest celler. Elaborat al 2007 amb un cupatge de Merlot 62%, cabernet Sauvignon 18%, cabernet franc 13% i el restant 7% amb sirà. Després de la fermentació les varietats van reposar dotze mesos, el cabernet sauvignon, el cabernet franc i el sirà en bótes de primer any, el merlot en bótes de segon any. Aquestes bótes són el 70% de roure francès, el 15% de roure americà i l’altre 15% de roure centreeuropeu, i amb diferents torrats. Un cop embotellat al 2009, reposa 24 mesos a l’ampolla abans de comercialitzar-lo. DO Pla de Bages i 14,5% d’alcohol. Un vi que a la vista és net i de color picota amb ribet grana, al nas és intens i expressiu, amb fruita fresca, cirera, espècies pebre i clau, balsàmic, tot embolcallat amb notes de torrats que aporta la criança. En boca es mostra voluminós amb una bona entrada, fruita i notes de criança, força astringent. Equilibrat amb un final llarg i persistent.

Un vi que val la pena, personalment el vaig trobar bo te una bona RQP i el seu preu està sobre els 10,50€. Aquest vi serà edició limitada, quan s’hagi esgotat la producció, s’haurà acabat L’Abadal aniversari 2007. La etiqueta està dissenyada per el pintor local Joaquim Falcó.  

dimecres, 30 de maig del 2012

Cobra, Frederick Forsyth

        Forsyth, és un dels meus novel·listes anglosaxons preferits, juntament amb en Follet. La seva primera novel·la em va arribar a les mans amb 12 anys. En aquells temps, les caixes d’estalvis, encara tenien un petit detall amb els seus clients per Sant Jordi, gràcies aquesta iniciativa, el meu pare va portar a casa un exemplar de L’Alternativa del Diable, i jo el vaig començar a llegir. He de confessar que, naturalment, no vaig entendre ni el títol. Anys després vaig intentar-ho un altre cop amb més fortuna. Dons a partir d’aquella precoç troballa vaig llegir d’altres obres i a dia d’avui les he llegit totes excepte L’Emperador i altres relats, i Cobra. Aquesta última li va arribar l’hora fa pocs dies, i he de dir que tot i ser el típic relat d’en Forsyth és el més atípic de tots. Al donar el protagonisme de la novel·la a dos antics personatges, – Paul Deveraux i Calvin Dexter, personatges del Venjador - perd aquell plus d’excel·lència que assoleix amb el desenvolupament dels personatges. Novel·la totalment documentada, amb acció i crítica. Molt fàcil de llegir. Tot i així, a anys llum de les seves millors obres escrites a la dècada dels 70. Totalment recomanable als seguidors, però si no heu llegit res de la seva obra us recomano Els Gossos de la Guerra i Odessa, per a mi excelents.


Fotogràfia agafada de la pàgina oficial de l'autor.